Imaginar el passat em sembla fascinant.
Com es devia viure?
Com pensaven?
La imatge és llunyana en el temps però a la vegada propera.
A la fí em sembla que, som els d'abans.
El lloc ha canviat però la terra, el cel i l'aire és el mateix.
Som fills, nets i besnéts dels nostres avant passats.
No en podem fugir, ho duim a la sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada