 |
| Fotos: Mara Guillamón |
En els patis interiors
hi ha mil mons que ens envolten
Lluny, un ocell canta
i la seva dolça veu
ressona als murets cecs
Les antenes dels terrats
ballen mogudes pel vent
tintinegen, reverberen
canten al cel d'hivern
Els nins enfadats criden
les mares després els renyen
la roba, de mil colors
eixuga estirada al sol
Són paisatges de mitgeres
i la seva varietat
ens dóna el gran plaer
de sentir-nos abraçats
Sóc na Mara.Vaig tenir la sort de "trobarme" amb aquestes fotos només mira'm la finestra de la meva habitació.
ResponEliminaTambé vaig tindre la sort immensa, i això si que em fa sentir molt afortunada, de haberme trobat amb algú tan especial con qui ha escrit aquesta fantàstic poema.
Gracias Carme, molt especial
Gràcies a tú, la sort també es meva per haver-te trobat!
ResponElimina